Al final, tothom tindrà Internet a les ulleres (això ja és possible en l’actualitat) i les lents de contacte (això encara no). Les nostres lents de contacte reconeixeran la cara de les persones. Les lents de contacte mostraran la biografia completa de la persona amb què estàs parlant i inclourà subtítols del que diu en un altre idioma, igual que quan mirem una pel·lícula estrangera amb subtítols. Als estudiants els encantarà tenir Internet a les lents de contacte, ja que podran descarregar les respostes dels exàmens amb només un parpelleig d’ulls. (Així els professors ja no podran fer preguntes tontes o de memorització). Això marcarà el començament de l’era de la “realitat augmentada”, on superposem la realitat virtual per sobre del món real. Quan caminem pels carrers de l’antiga Roma veurem com ressuscita tot l’Imperi Romà a les nostres lents de contacte. Si ets un arquitecte o un artista, entraràs a una habitació buida i veuràs les teves creacions artístiques amb tot el seu esplendor. Llavors podràs modificar la teva creació a la teva voluntat amb només moure la mà. Els cotxes es conduiran sols (fent servir GPS i ordinadors) i podràs mirar per la finestra i veure com un paisatge completament nou emergeix de la finestra.
Ja és possible connectar el cervell a un ordinador de diverses maneres. El cervell emet senyals elèctrics que poden llegir-se mitjançant un escàner EEG. De fet, l’empresa Honda ha creat un robot que es diu Asimo que es pot controlar mitjançant un casc EEG. Gràcies als sensors MRI (de l’anglès Managing Resonance Image, imatge per ressonància magnètica), fins i tot es poden identificar certes imatges bàsiques que apareixen a un escàner de cervell, de manera que es pot determinar vagament què està pensant la persona. I posant directament un xip a un cervell i connectant-lo amb un ordinador, fins i tot les víctimes d’ictus que estan totalment paralitzades poden navegar per la xarxa, llegir i escriure correus electrònics i jugar amb videojocs. A Kyoto, Japó, els científics estan intentant “fotografiar un somni”, cosa que semblava impossible fa un temps. En aquests moments poden “veure” el patró de les imatges geomètriques escanejant el cervell. Però amb el pas dels anys inevitablement serem capaços de controlar una gran part del nostre món amb només pensar-hi.
Quan els xips desapareguin al nostre entorn, el nostre món semblarà un conte de fades. El mirall màgic semblarà el de la Blancaneus. Com en Peter Pan, podrem ralentitzar el procés d’envelliment (aïllant els molts gens que estan vinculats al procés de l’envelliment, com els SIR2, AGE-1, AGE-2, etc.) i no fer-nos grans mai. Com en Pinotxo, les nostres joguines tindran xips al seu interior i voldran actuar com humans. Com la Pocahontas, parlarem al vent i els arbres i ells ens parlaran a nosaltres. Com la Ventafocs, ballarem amb el Príncep, però a la mitjanit, les nostres lents de contacte de realitat augmentada s’apagaran i tornarem a les nostres vides ordinàries. I com en Jack i les mongetes màgiques, podrem pujar per un ascensor espacial fins arribar al cel. Els ordinadors estaran ocults per tot arreu, a milers de milions, alguns es lamentaran que en el futur els nostres fills podran començar a creure en la màgia dins un món completament animat.
0 comentarios:
Publicar un comentario