Segona generació

A la dècada de 1990 neix la segona generació, que utilitza sistemes com GSM, IS-136, iDEN i IS-95. Les freqüències utilitzades a Europa van ser de 900 i 1800 MHz
El desenvolupament d'aquesta generació té com a pedra angular la digitalització de les comunicacions. Les comunicacions digitals ofereixen una millor qualitat de veu que les analògiques, a més s'augmenta el nivell de seguretat i se simplifica la fabricació del Terminal (amb la reducció de costos que això comporta). En aquesta època neixen diversos estàndards de comunicacions mòbils: D-AMPS (EUA), PDC (Japó), cdmaOne (EUA i Àsia) i GSM.
L'estàndard que ha universalitzat la telefonia mòbil ha estat el arxiconegut GSM: Global Sistem for Mobile communications o Groupe Spécial Mobile. Es tracta d'un estàndard europeu nascut dels següents principis:

- Bona qualitat de veu (gràcies al processat digital).
- Itinerància.
- Desig de implantació internacional.
- Terminals realment portàtils (de reduït pes i mida) a un preu assequible.
- Compatibilitat amb la XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats).
- Instauració d'un mercat competitiu amb multitud d'operadors i fabricants.